catalunya
Laaura Borràs.
Laura Borràs.
|
Fuente
:
ACN / Arxiu

Ens posem a fer cultura?

Mar, 12 Jun 2018

Ara que tot just en qüestió de dies tant Laura Borràs com Màxim Huerta s’han estrenat en les seves noves responsabilitats en matèria de cultura, una com a consellera de Cultura i l’altre com a ministre. Potser és moment de posar damunt la taula algun gir necessari que, crec humilment, el país necessita en termes culturals.

Recorrent a un joc de paraules, «ja n’hi ha prou de fer política amb la cultura, ara toca fer cultura amb la política».

Després d’un munt d’anys subordinant la cultura a l’interès polític, massa sovint partidista, és moment de reflexionar sobre com impulsar la cultura amb la política. Dignificar la política, elevar-la, dotar-la de noves finalitats al servei de la ciutadania a través de la cultura.

Borràs i Huerta provenen d’escoles i tradicions completament diferents. Però tots dos es troben en situació privilegiada de trencar allò que desacomplexadament anunciava, el gener passat, el comissionat de cultura de l’Ajuntament de Barcelona Joan Subirats: «Jo vinc a fer política» deixant la cultura com el simple objecte sobre el qual fer política. Un raonament, no només profundament desacertat, si no que cosa trobar-ne la diferència amb el «españolizar Cataluña» de Wert. 

Fer política amb la cultura com va afirmar el comissionat de cultura de l’Ajuntament és un eufemisme de promocionar una orientació ideològica, és justificar el partidisme, la mala praxi, i això no és gaire diferent del què pretenia Wert a Educació o Esperanza Aguirre els anys que va dur Cultura al govern d’Espanya.

Parlar de polititzar la cultura és no entendre que la cultura ja és política per sí mateixa, i parlar de fer-ne política és gairebé sinònim de participar en la fractura social en comptes de consolidar fons cultural comú de tots.

La divisió entre cultura i política es tant tènue que esdevé improductiu i innecessari fer esforços en construir i definir clarament la frontera entre una i l’altra. En tot cas és més recomanable llegir el breu poema Los formales y el frío de Benedetti, per adonar-se que tot forma part d’un mateix univers.

Si la política és la base de les relacions entre persones respecte allò públic, la cultura en forma part. Segurament des d’un altre prisma, des de plantejaments més estètics, però la cultura implica relació, comunicació, narració entre el que crea i el que gaudeix de l’experiència estètica.

Així doncs si partim de la base que la cultura en sí mateixa ja és política, no puc fer altra cosa humilment recomanar i encoratjar Borràs i Huerta, apostar pel criteri estètic i no de partit, apostar per la difusió cultural de tots els sectors, per crear públics, apostar per l’obertura i la permeabilitat permetent l’entrada de nous conceptes i valors que no vinguin només de mirar-nos el melic, pensar amb ambició creadora sense perdre els clàssics com a referents. Apostar per la qualitat i l’impacte estètic, defugint la «nyonyeria» la carrinclonada i el dogmatisme, ja sigui despullat o dissimulat. Apostar més per la pregunta que per la resposta, generar interrogants, estimular la ciutadania amb reptes i no adormir-la amb postulats, i sobretot, no prendre’s massa seriosament el comissionat Subirats, el qual, segur que en sap molt de política, no en tinc cap dubte.

 

Joan R. Riera és editor

 


Multimedia