catalunya
Miquel Iceta i el grup del PSC abandonen l'hemicicle del parlament l'octubre de 2017.
Miquel Iceta i el grup del PSC abandonen l'hemicicle del parlament l'octubre de 2017.
|
Fuente
:
ACN / Arxiu

Respecte, reconciliació i reformes

192
Dom, 15 Abr 2018

Tinc la convicció que tothom vol participar de la democràcia i la convivència, defensar les institucions catalanes. Tots i totes desitgem vetllar pels drets i les llibertats i contribuir a rebaixar la polarització que s'ha instal·lat a casa nostra. Però els esdeveniments se succeeixen, la bicicleta no para de rodar, tothom pedala.... però és estàtica. Cada dia que passa sentim l'esgotament i la frustració quan constatem que, així, no arribarem enlloc.

Els discursos crispats i de paraules gruixudes de dirigents de partits i organitzacions, a més de col·lapsar la política, contribueixen a la proliferació dels excessos verbals a les xarxes i al carrer, i als atacs vandàlics a seus de partits.

Hi ha algú interessat a enverinar encara més el clima social? Volem i necessitem un debat públic lliure, en el qual tothom pugui opinar sense que l'assenyali ningú. Estem convençuts que la convivència en democràcia es construeix a partir del respecte a la diversitat social i en la pluralitat política. Això és el més necessari i va primer de tot i ens ajudaria a conjurar l'error de dividir entre independentistes i no independentistes, un error greu, com ho és dividir entre els que porten llaç groc i els que no en porten.

És imprescindible que tornem al 5 de setembre de 2017. Aquell dimarts d'abans de la Diada la majoria parlamentària -que mai ha estat una majoria ciutadana- encara no havia perpetrat la ruptura de l'Estat de Dret al nostre país de manera unilateral, amb l'aprovació de la llei del referèndum i de la de transitorietat i fundacional de la república catalana. Tants errors després, sintetitzats en la imatge de l'abandonament de la política, ens porta avui a un clima enrarit protagonitzat per decisions judicials i sense solució. Fins que, entre tots i totes, tornem al 5 de setembre.

No hi ha ni idees, ni programes prohibits. Les lleis es poden canviar però mai desobeir. Si en això estem d'acord, comencem a caminar. Els Governs -i ens cal un Govern a Catalunya- tenen l'obligació de parlar, de cercar camins d'entesa.

La política ha de retornar. Política per reconciliar, acordar, unir i progressar socialment fugint de la confrontació radical, del tu o jo. Per això s'ha de reconèixer el dret de tothom (de tothom!) a sentir i pensar, a expressar-se lliurement i alhora de comprometre's a respectar a l'altre.

I això no són manifestos plens de paraules ni manifestacions que s'endurà un front o l'altre, han de ser fets. Les solucions les trobarem entre tots, no els uns contra els altres. Solucions que passen per reformar el marc legislatiu per tal que tots ens sentim part d’un projecte comú. Els socialistes serem allà on es parli de democràcia, de llibertat, de justícia social i d'autogovern de Catalunya integrada en un món cada cop més interdependent.

 

Eva Granados és portaveu parlamentària PSC-Units

 


Multimedia