catalunya
ANÀLISI
Carles Puigdemont a la sortida de la presó de Neumünster.
Carles Puigdemont just després de sortir de la presó alemanya de Neumünster.
|
Fuente
:
EFE

El Parlament, marejat de donar voltes en cercle i Puigdemont, treballant en la seva llegenda

La força mediàtica de Puigdemont espanta de tal manera als partits independentistes com per rendir-se als seus plans sabent que són impracticables

4
Vie, 13 Abr 2018

Diumenge que ve es viurà una nova gran manifestació pacífica de l'independentisme i el principal resultat serà reafirmar a Carles Puigdemont en el seu pla d'entorpir qualsevol moviment del Parlament que no sigui el seu reconeixement com a únic president legítim. La majoria sobiranista de la cambra catalana no pot accedir a aquest pla perquè ningú sembla disposat a desobeir la justícia, llevat de la CUP, i no pot enfrontar-se al propòsit de Puigdemont perquè tenen por de ser assenyalats com a traïdors, tanta por com per renunciar a la seva pròpia legitimitat indiscutible en benefici del legitimisme que s'atribueix l'expresident.

La prioritat de Puigdemont és transparent: mantenir viu el Procés, personificar-lo fins convertir-se en llegenda viva de la resistència al maligne Estat espanyol, perjudicant si ve al cas el prestigi del Parlament i de la Generalitat, molt castigat ja pel 155, i condemnant el país a no tenir govern sinó és el seu. Ningú a la Catalunya independentista està en condicions d'enfrontar-se a hores d'ara a la voluntat de Puigdemont.

L'expresident compta amb una eficaç guàrdia de corps mediàtica per defensar els seus proclames, ha aconseguit convertir l'ANC en el seu aparell de mobilització, manté entretinguts als partits independentistes en la negociació de pactes inútils i observa des de Berlín com el Parlament es mou en cercle per no trepitjar les vores assenyalades pel Tribunal Constitucional, convocant i desconvocant sessions d'investidura improbables fins a l'infinit si no fos perquè al maig ha de finalitzar aquest teixir i desteixir de presidenciables.

El nom de Puigdemont sempre està present en els continus canvis de rumb dels dirigents de JxCat i en els submisos socis d'ERC. Encara que tots saben que la seva presència per fer-se càrrec de cap investidura resultarà impossible per una llarg temps. En el millor dels casos, compten amb què el seu líder assenyali a un diputat perquè ocupi una presidència en segon grau, dependent sempre del seu superior criteri. I en el pitjor, es preparen per modificar la llei de Presidència per permetre una investidura telemàtica del diputat instal·lat a Berlín, esperant una nova prohibició del Constitucional que pugui servir com a argument electoral per a una nova convocatòria inevitable i no tingui més conseqüències per als membres de la Mesa.

L'únic polític català que podria enfrontar-se a Puigdemont és Oriol Junqueras, però, el president d'ERC, en presó preventiva des de fa mesos, es mou en una mena de reclamació genèrica de la formació d'un govern com a factor de normalització que no fa cap efecte en la determinació del seu antic soci. Junqueras té pendent encara l'apel·lació personal i directa a Puigdemont demanant-li la seva renúncia per poder acabar amb el 155 i no l'ha fet perquè té constància que les bases del seu propi partit combreguen majoritàriament amb el legitimisme reclamat per Puigdemont.

El principal aliat de Puigdemont és Pablo Llarena, se suposa que molt a pesar del jutge. Al diputat de JxCat li convé la prolongació d'una situació excepcional a Catalunya perquè aquesta és la base del seu discurs en el seu deambular per Europa com a perseguit per l'Estat espanyol. Qualsevol avenç en la normalització política, elecció d'un president, formació de govern, reconsideració de la presó preventiva dels processats, implicaria una pèrdua de protagonisme per Puigdemont.

Res fa pensar que el jutge instructor vagi a renunciar al seu plantejament maximalista que tantes crítiques li aconsegueix ni que tingui entre les seves prioritats la millora de la situació de la política catalana a la vora d'un atac de nervis. En la seva recent estada a Barcelona va deixar entreveure ben clar en el seu off the record que es veu a ell mateix com el braç de la llei designat per arreglar allò que la política va espatllar.

Si per Puigdemont fos, Catalunya no tindria ni president ni govern fins que ell resolgués els seus problemes amb la justícia, extrem difícil de preveure a curt termini. Per a la seva estratègia, el primer error va ser posar en marxa el rellotge d'unes noves eleccions, perquè la seva candidatura a ser investit no prosperarà en el temps que resta, excepte miracle judicial. Unes noves eleccions sempre són un enigma i aquestes presentarien dos interrogants molt rellevants: la possibilitat de que ell no pugui ser candidat i que les candidatures independentistes perdin la majoria a la cambra. Les dues hipòtesis serien desastroses per a la seva campanya personal de convertir-se en llegenda.

 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia